TRAJECTÒRIA
Els orígens del tallerBDN es troben en el context dels debats per crear un pla estratègic de cultura per a Badalona en els què van participar els que després formarien l’Associació tallerBDN: Camí, Suñer i Santamera (dos escultors i un historiador de l’art).
Ells van mantenir converses amb en Josep Durán, aleshores regidor de Cultura, amb l’objectiu d’aconseguir un espai per a la creació d’escultura. Aquest va ser el plantejament: Si l’Ajuntament oferia el local ells l’equiparien i adequarien.
L’octubre del 2003 es van iniciar aquelles trobades i el 28 de gener del 2005 els promotors van entrar a una nau molt deteriorada, sense aigua, ni gas ni electricitat, però lluminosa i cèntrica. Era el moment que molts artistes es veien forçats a desplaçar-se de les naus de Poble Nou pel projecte urbanístic 22@Barcelona, iniciat l’any 2000, que fonamentava l’entramat tecnològic de Barcelona. Paral·lelament a USA va aparèixer el coworking.
La manca d´espais equipats per a l ‘art tridimensional va fer que aquest projecte apostés per ser un centre de referència de l´escultura no només a escala local, sinó més enllà.
Amb el recolzament de la regidoria de Cultura de Badalona es va pactar un any de carència amb el propietari de l’edifici, es va netejar el local ocupat per adolescents, es van contractar aigua, electricitat i, de seguida, es van començar a fer grans escultures de Camí, de Sunyer i de Javier Pérez (qui havia participat a la Biennal de Venècia). Paral·lelament es van redactar els estatus i es va legalitzar l’Associació, assessorats per Judit Barroso (jurista) i Cristina Sanjuan (gestora).
Al pregó de les festes de maig de 2005 Rosa M. Malet (Directora de la Fundació Miró) va proclamar la necessitat de fàbriques de creació com aquesta a Badalona.
L’abril del 2006 l’Ajuntament va signar el contracte de lloguer de la nau amb el propietari perquè l’Associació implementés el projecte Taller de tallers d’escultura. Per aquell document s’implicaven les tres parts (Ajuntament, propietari i Associació) fins al 31 de maig de 2015 i després s’ampliarà fins al 2025. Els promotors havien fet un sondeig del preu de mercat de locals de la zona i es va pactar el lloguer a la menor per metre quadrat, preu que posteriorment l’Ajuntament va anar reduint, fins que al 2022, unilateralment, va deixar de pagar al propietari i va intentar desnonar al tallerBDN, cosa que es va evitar perquè no havien informat amb el mig any d’antelació pactat.
La visita de Berta Soreda havia estat definitiva perquè la Generalitat (EADC i posteriorment el CoNCA) invertís 265.238€, entre 2007 i 2010, per a rehabilitació de l’edifici: normativa antiincendis (escales noves i ignifugació de bigues) instal·lació d’aigua i electricitat, biblioteca, 3 banys… Amb donacions de mobiliari es va instal·lar una nova cuina i biblioteca, i també donats, amb llits vells d’hospital es van fer taules de treball.
Les obres es van implementar en tres fases. Mentre van durar, el taller va estar Obert per obres, és a dir, es va seguir fent escultura: la sèrie Temps de Sibil·les de Camí, per exemple, i varies escultures de Javier Pérez i Gustavo Sunyer. El gran desplegament d’activitat per la primera Jornada de Portes obertes, provocà la fallida de l’Associació que, per consell dels assessors, es mantenia amb els tres membres fundadors.
Com a resultat d’aquella crisi, Camí i Santamera es van quedar sols, tot i que aviat es va incorporar una col·laboradora assídua des dels inicis. Pilar Miquela (gestora d’Humanitats a la UOC). Gràcies a ella es va promocionar la biblioteca i es va crear una base de dades especialitzada en escultura que després es va difondre per la web, una altra creació seva.
2008 va ser l’any de consolidació del tallerBDN. Gràcies a altres subvencions per a activitats es va poder ampliar l’oferta a quatre artistes més (Miquel Samitier, Mariana Zamarbide, Sofia Zigogianni i Abel Pruñonosa); es va dissenyar la imatge corporativa, s’activà una pàgina a Facebook i la web que publicava unes tres notícies a la setmana i actualitzava la base de dades de tot allò relacionat amb l’escultura contemporània (materials, centres, parcs, museus, etc). Evidentment, reservava també un espai per a cada resident i un altre per publicar quaderns, vídeos i reportatges fotogràfics del propi tallerBDN.
També Pilar Miquela va organitzar una campanya de recollida de llibres d’escultura per enriquir el nucli aportat per Camí. Els va indexar Llisa Teixidor (bibliotecària de la Massana ) Aquesta campanya va ser molt eficaç tant per ampliar la biblioteca específica com per donar-se a conèixer entre entitats metropolitanes, nacionals i internacionals, relacionades amb l’escultura contemporània. Aquest moviment es va frenar en rebre donacions de llibres del MOMA de Nova York, ja que s’havien de pagar elevats aranzels.
El període 2009 i 2012 va ser una etapa de fruits intensos: Els dotze espais van ser ocupats per dotze escultors (residents) que s’anaven renovant. Es van atorgar cinc beques de residència; el tallerBDN va organitzar quatre exposicions i cinc més les van organitzar els mateixos artistes.; es van signar convenis amb institucions com l’Escola Massana, l’escola Pau Gargallo, la Facultat de Belles Arts de la UB i es va estrènyer la col·laboració amb Sculpture Network i Xarxaprod.
El primer Brindis per l’escultura es va celebrar al 2010, un esdeveniment que va atreure més de 250 persones i mitjans locals i que va crear una tradició fins al Brindis.10. Consistia en una jornada de portes obertes on es pretenia vincular l’escultura amb altres arts. Van participar el Museu Frederic Marés i la Fundació Vila Casas; Marius Sampere va dedicar el poema que encara dona la benvinguda des de l’escala; Santiago Idáñez va fer una pintura en directe; Lluis Llongueras i Sebastián Sánchez una performance, Laura Borràs, Carles Duarte van anar a donar suport al tallerBDN, Diverses d’aquestes trobades es van convocar conjuntament amb Sculpture Network, adquirint així una projecció internacional. N’és testimoni el llibre de dedicatòries.
S’instaurà un programa de beques de residència per a joves. Es van oferir tallers per a especialistes (escultura en 3D, Tom Carr i Doñate) motlles de silicona (Meritxell Duran), per a adults (talla de fusta cinc convocatòries) i per a nens (tresors que porta el mar, modelat en plastilina…); trobades de Xarxaprod i conferències sobre drets d´autor (AAVC). Es va convidar a la Politècnica a fer una demostració de la primera impressora en 3D; es va editar un DVD informatiu del taller en tres idiomes, etc.
Per commemorar els 5 primers anys es van editar dos quaderns i es va realitzar l’exposició 16 escultors a la sala El Refugi de Badalona que l’anunciava una gran escultura de Miquel Samitier a la Plaça de la Vila. Posteriorment s’instal·laran escultures urbanes en Palafolls, Hospitalet , Palafrugell, Cassà.
El taller BDN va aconseguir la seva expansió més gran, fomentant la col·laboració entre artistes i reforçant el seu reconeixement internacional. Toshie Itabashi, com a coordinadora, va deixar empremta. Va ser de gran ajut la col·laboració d’estudiants en pràctiques de FP – Administració de La Pineda. També van fet pràctiques al taller estudiants d’escultura del Pau Gargallo i la Massana. Es va promocionar un concurs per a un memorial: la presentació dels projectes va generar una entranyable trobada entre familiars afectats pel Temporal de les desgràcies i les autoritats els projectes es van exposar al Museu del Mar i es va fer un Verkami per editar DE MAR, 17 projectes escultòrics etc. El Memorial seleccionat per un jurat no va rebre el recolzament municipal, que va encarregar en canvi una escultura de Manolo Escobar que es va modelar al tallerBDN.
Però eren anys de retallades i es va denegar la subvenció de la Generalitat sense justificar-ne la raó, precisament quan es va presentar la més completa memòria del tallerBDN. A les convocatòries següents es va marginar l’escultura.
Però justament aleshores el Ministeri de Cultura va concedir una subvenció de 7.000 € a la web www.tallerBDN.cat que havia esdevingut pionera a Espanya i complementària de les poques existents fora de les nostres fronteres i que constituïa un taller/estudi virtual en xarxa. Malauradament aquella web va ser totalment destruïda amb consignes yihadistes.
El creixement, però, va continuar amb col·laboracions amb el Museu de Badalona que va oferir una vitrina de la seva botiga per a l’escultura de petit format “fet al tallerBDN”i amb projectes com “Entre la paraula i la forma“, que va vincular escultors i poetes: per celebrar el 10 aniversari 10 escultors van idear un projecte amb altres 10 poetes. Les obres es van exposar a L’Espai Betúlia i es va editar un llibre commemoratiu molt ben dissenyat per La Page.
També, en estreta col·laboració amb la Fundació Vila Casas, es van organitzar a Can Mario de Palafrugell les exposicions ‘Fet al tallerBDN’ i ‘Fet al tallerBDN.2´comissariada aquesta segona pel col·laborador del taller Bernat Puigdollers (actual director de la Fundació) El Sr. Vila Casas va comprar per a la seva col·lecció nou escultures de residents del taller i el becat Gerard Ballester va ser premiat el 2012.
Es comptava amb dotze espais per a residents. El treball intern de Neus Pérez com a coordinadora va ajudar a estructurar el projecte. Es van organitzar nombrosos tallers per a la ciutadania, però, al no ser subvencionats, van tenir menys èxit que els anteriors,
La interessant novetat va ser programar diverses trobades entre escultors alternant ‘Cafès’ i ‘Vermuts’. Als primers un resident explicava la seva obra als companys i als seu convidats. Als ‘vermuts’ es convidava a algun escultor exterior. (Samuel Salcedo, Gerard Mas..) En aquestes trobades algú va trobar feina d’escultura.
Alguns residents del taller organitzaren les seves pròpies exposicions individuals o en petits grups, amb e suport del taller, Resiliència per exemple
També es va col·laborà amb el Casino de Caldes de Malavella per supervisar les bases d’un concurs d´escultura y fer de jurat: A l’ any següent escultors del tallerBDN hi varen fer una exposició.
Es va promocionar el taller contactant amb professors d’escultura i es van repartir Flayers de les beques entre els estudiants del Pau Gargallo, La Massana, Belles Arts i Llotja. Al taller es van rebre diversos grups d’aquestes escoles i també de nens d’escoles de Badalona.
L ‘Associació tallerBDN s’havia mantingut amb tres membres fins al 2020, recolzant-se en un equip de col·laboradors que, amb sort, al final d’any rebrien una compensació monetària per a despeses, segons l’estalvi.
Els qui s’implicaven més a l’equip, al cap de dos o tres anys, trobaven alguna feina i deixaven el taller. Per sobreviure a aquests canvis continus, l’Associació va fer nombroses propostes a la Regidoria de Cultura, també en canvi continu. Durant aquestes dues dècades d’existència del taller, es va parlar amb partits polítics de tots colors. Tots lloaven la labor el tallerBDN i fins i tot es comprometien a municipalitzar-lo, però sense concretar dates… i tots quedava penjat amb el nou canvi de consistori, sense uns tècnics que donessin continuïtat als projectes. No va ser possible professionalitzar la gestió del taller BDN.
A proposta de la regidoria de Cultura a finals de 2017 es va elaborar un projecte de direcció conjunta del tallerBDN i dos entitats culturals més. Com era un bon pas cap a la professionalització de la gestió, fins i tot es va pactar la cessió (condicional) de tota la maquinària i mobiliari del taller a l’Ajuntament. Semblava que arribaríem a un acord, abans però de municipalitzar-lo s’havia de buidar de residents. Aquest va ser un greu error: no es va renovar diversos contractes de residència i no es van fer de nous. Una moció de confiança va canviar la política municipal… i torna a començar.
En els dos darrers Brindis per a l’Escultura, es va llegir manifests en presència d’autoritats (alcaldessa, president del CoNCA i Conselleria de Cultura). S’anunciava, si no hi havia canvis, una etapa de latència durant la qual es deixaria d’organitzar activitats obertes a la ciutadania per centrar-se en el suport als nous escultors.
En aquesta darrera etapa es van incorporar nous artistes tridimensionals; es va superar la llarga etapa del Covid sense contagis; Es va fer una exposició a Sant Feliu de Guíxols. Amb motiu de MANIFESTA’24 els residents van viure una eclosió de creativitat i de capacitat organitzativa que encara es va superar recentment en es jornades de portes obertes 48 Open House ‘25.
Han estat 68 els artistes que s’han beneficiat directament del tallerBDN durant aquets 20 anys. D’aquesta experiència, un equip de gestió professional podria treure renovats fruits.
Recordem que L’Ajuntament havia pactat la continuïtat amb el propietari de l’edifici, fet que ens vinculava fins al 2025. També es van iniciar negociacions per fer una expropiació pactada, però inexplicablement al maig de 2022 el Consistori va deixar de pagar el lloguer i, després de diversos avisos, el propietari va posar la causa en mans de la Justícia, que ja ha sentenciat: multa a llogater (l’Ajuntament) i desnonament al cessionari (l’Associació) que ha de deixar l’edifici “libre y expedito”
L’expropiació sembla que continua.
Fins aquí hem arribat J. Santamera (tresorer de l’Associació tallerBDN)
Badalona 7 de gener de 2026